Sobre la repressió a Askapena i
al Moviment d'Alliberament Nacional Basc
El 2010, l'organització basca Askapena va haver de fer front a un dur cop repressiu per part de l'Estat espanyol. El resultat va ser la detenció de 8 dels seus militants a mans del CNP i l'empresonament d'alguns d'ells durant un període de 6 mesos.
L'activitat d'Askapena des del seu naixement el 1987 s'ha centrat tant en l'activitat solidària amb la causa d'altres nacions i pobles oprimits, com en posar en coneixement les circumstàncies històriques i polítiques del conflicte que afecta la nació basca allà on l'activitat generada per les seves brigades arribés.
Els militants d'Askapena s'enfronten a una petició fiscal de 6 anys de presó i la il·legalització de la pròpia Askapena, de la "konpartsa" Askapeña i de dues associacions més. L'activitat solidària d'aquestes ha estat denominada per l'Estat com a "criminal".
La repressió exercida per l'Estat contra el MANB o organitzacions que pertanyen a l'Esquerra Abertzale no ha cessat. Aquesta recau sobre desenes de joves per la seva militància independentista, els quals continuen sent empresonats; sobre nombrosos advocats gràcies a la seva activitat jurídica favorable als presos polítics o sobre els militants d'Askapena, com és el cas. Encara existeixen macrojudicis pendents com el que jutjarà l'activitat política de Batasuna, EHAK o ANV, i són molts els presos polítics empresonats que encara han de passar davant dels jutges de l'Audiència Nacional.
L'Estat no entén de perdó i farà ús de la seva maquinària repressiva per fer prevaldre la seva llei. Això ho hem comprovat recentment a Gasteiz, on una part de la joventut que s'organitza políticament ha estat la víctima d'aquesta repressió per part de la policia autonòmica basca, independentment del mer simbolisme de les accions dutes a terme i de l'estratègia de desobediència civil que perseguien. Des d'aquí, tota la nostra solidaritat amb els militants detinguts, tant en aquesta com en unes altres accions de desobediència civil.
L'Estat, com a organització política que representa els interessos de la classe burgesa en el poder, ha de fer prevaldre i complir les normes estipulades per la classe que exerceix el seu control: en aquest cas, la burgesia espanyola, que representa els grans monopolis. Davant la violència de l'Estat, no existeix una altra resposta més que l'organització tenaç de la classe obrera, la qual ha de ser conscient que només la lluita que sigui portada a terme a un estadi superior de confrontació pot exercir un canvi revolucionari en l'estructura de poder.
Davant la repressió de l'Estat, la nostra obligació és lluitar i desenvolupar una solidaritat activa per a tots aquells que pateixin les espentes repressives per la seva activitat política, solidària o revolucionària.
STOP REPRESSIÓ!!!
CONTRA LA SEVA REPRESSIÓ, SOLIDARITAT OBRERA!!!
